27/10/08

Homònimes

Sempre fa gràcia conèixer o saber d'algú que es diu com un mateix. En el meu cas, al tenir un nom i un cognom taaaant refotudament típics, és una situació força habitual.
Tant iguals i tant diferents. El nom no ens defineix prou bé, el nom és només un nom. La resta, és l'important.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Apa, nena, però tranquil·la que tu ets única i inimitable! C.

laura i eloi ha dit...

jejejeje!
I fins aqui les noticies amb Laia Vidal per racc1.

:)

quines vacances mes llargues de gargots!!!

Laura Pons Marcet (una altra amb un nom.... comu) ;)